Aurelia.

I Edició del concurs Paraules Majors Premi en la categoria de Contes i Rondalles, de Herminia Ruiz Blasco.

Corre l'any 1936. Els homes estan sent anomenats al cap de batalla, i al poble, la por s'estén com la boira. Les famílies senten la incertesa de la guerra, mentre que dones, nens i ancians queden enrere, desemparats.

Han passat diversos dies des de la partida dels homes. En els rogles del poble, les dones conversen amb inquietud sobre com organitzar-se per a treballar els camps, preparar la sembra i assegurar la recol·lecció. Va ser llavors quan Aurelia, decidida, va dir en veu alta:

—Fem-ho nosaltres.

María, Pilar i Inés es van emportar les mans al cap, sorpreses.

—Estàs boja, Aurelia? —va exclamar María—. Nosaltres no sabem fer això.

—Ximpleries —va respondre Aurelia amb fermesa—. Totes hem anat al camp amb els nostres marits, pares o germans. Sabem plantar, podar i regar.

—I com ho farem? —va preguntar Pilar, encara amb dubtes.

—Molt senzill —va explicar Aurelia—. Inés té un carro i una mula. María, tu tens eines. Pilar i jo també podem aportar el que tenim.

María, encara preocupada, va plantejar dos obstacles:

—Tenim dos problemes. Primer, està mal vist que les dones vagin soles al camp. I segon, què fem amb els nens?

Aurelia, ja amb un pla en ment, va respondre:

—El pare d'Inés ens acompanyarà. Encara que és major, la seva ajuda serà valuosa. I respecte als nens, ja sé com organitzar-nos.

Va explicar llavors la seva idea: clavarem quatre pals alts, d'aproximadament un metre, per a col·locar una lona i crear ombra. Envoltarem l'àrea amb cards del camp, formant un cercle protector on els nens poguessin estar segurs mentre elles treballaven.

—Anem, animem-nos! —va dir Aurelia—. Què us sembla, amigues?

A totes els va semblar bé la proposta. Aurelia va afegir una altra recomanació pràctica:

—Ens posarem pantalons sota les faldilles. Com són llargues, ningú ho notarà. En sortir del poble, ens llevarem les faldilles per a treballar amb comoditat. I, per seguretat, Inés, digues-li al teu pare que porte l'escopeta. Així estarem més tranquil·les.