El somni.

I Edició del concurs Paraules Majors, Premi en la categoria de Poesia, de Pilar Gasó Cuenca. 

La nit passada vaig somiar que algú em deia:

Ha aplegat el moment, demà podràs veure i parlar amb l'home en el qual el seu amoret va fer sentir dona, el que compartires la teua vida, el que un dia et va ensenyar a besar, el pare dels teus fills.

Déu meu, no m’ho podia creure. Em va dir: el podràs veure al costat de la platja.

Eixa platja on donàveu renda solta a l'amor, als secrets.

L'endemà em vaig preparar per a rebre al gran amor de la meua vida. El que un dia se’n va anar sense dir-me adeu, però que la seua mirada el va traicionar i en ella sabia que em deixava.

Em vaig posar un vestit i un xal. Sé que li agradava el meu pentinat color azabache, el seu preferit.

De matinada vaig anar a la platja. De sobte, entre la bruma de l'amaneixer, allà lluny el vaig veure. Vaig córrer cap a ell, pegant vots pel menut trencaones.

El xal transparent era la meua única roba. El vent l'empenyia cap al meu cos, a la vora del despullament, només per a ell. El mateix vent feia que el meu pentinat volara com si tinguera ales.

Ell caminava lento, esvelt, sense presses, tranquil com les ones del mar en una matinada tranquil·la.

Corrent vaig aplegar a ell. Em vaig tirar als seus braços. Vaig buscar els seus llavis, els meus ardents com la terra calenta.

Ell estava quiet. Vaig buscar els seus llavis. Crec que sols vaig aplegar a besar la comissura dels seus. Ell va apartar la seua boca.

Jo estava ansiosa i em digué:

– Pili, açò és altre món, no és la terra.

De sobte em vaig fixar en la seua mirada. Em vaig adonar que era una mirada d'amor fraternal i de sobte em vaig tirar a plorar desesperada.

En este moment em vaig despertar. Pel meu rostre rodaven llàgrimes, grosses llàgrimes de sal que a l'aplegar als meus llavis sabien amargues. Amargues com aigua del mar.

Després d'este somni sols em queda plorar i pensar on està la vida somiada. Si és així, li demanaré a Déu que em deixe més temps en la terra per a seguir somiant en l'enyorança d'este amor que es queda en el més enllà.