La bibliotecaria.

I Edició del concurs Paraules Majors, text de Lola Roig Segura.

Recorde de xicoteta els molts viatges que feia a la biblioteca, m'encantava llegir, i tinc gravat en la ment entrar a aquell recinte tranquil de lectura i sentir l'olor dels llibres.

També recorde a la bibliotecària, si no recorde mal "la tia Teresa", era una dona major, per a mi que era menuda em semblava molt major, molt seriosa i que ens renyia molt sovint, però jo creia que tenia una feina molt bona, estar tot el dia rodejada de libres. Segurament ella no pensaria el mateix, doncs passar-se el dia demanant silenci a un muntó de criatures deuria d’esgotar-la molt, però per a mi era un somni.

Recorde perfectament quan em deia "Xiqueta, només pots vindre dues vegades per setmana".

A mi, que devorava els Ilibres, em semblava injust, i hui seria impensable que ens prohibiren llegir de més, al contrari.

Encara recorde els llibres de "Los cinco" de Blyton, les aventures de Kasperle i com no, els de Jules Verne, sense oblidar-nos els llibres d'obligada lectura que ens manaven al col·legi, que encara que no eren tan divertits i amens, ens aportaven la saviesa dels escriptors clàssics i també estava la divina poesia, que amb el temps es va convertir en una lectura agradable.

La feina dels bibliotecaris em sembla meravellosa i ho vaig comprovar un estiu fa uns quants anys quan vaig tindre la sort de treballar allí. L'olor dels llibres em traslladava a la meua infantesa, quan no teníem altre mal de cap que jugar al carrer i aprendre a I’escola, els nostres pares s'ocupaven de la resta.

Ara que soc gran, encara continue llegint a sovint, quan el ritme de vida em deixa moments de tranquil·litat per obrir un llibre i deixar-me portar per la seua prosa, gaudint aqueix moment que sols et dona una bona història ben contada pels escriptors.

Hui en dia que estem tan envoltats de tecnologia pense que és una bona opció llegir i deixar un poc de costat els aparells electrònics i inculcar als nostres fills i nets l'estima per la lectura.