La meua història de vida.

I Edició del concurs Paraules Majors, text de Teresa Espert.

Vaig a contar la meua historia de vida.

Als 92 anys en la meua casa érem 5 germans: Teresa, Carmen, Salvador, Maria Rosa i Pepe. Des de sempre el meu pare donava classes de música, així que jo als 7 anys em vaig posar a ensenyar-me música. Vaig estudiar les dos parts Eslava, la segona part de Solfeig dels solfejos i la meua il·lusió era tocar el clarinet, però en aquell temps les xiques no podien tocar en la banda i em vaig posar a tocar el violí. Vaig estudiar tres cursos amb la professora Caridad, mare d'Antonio Alegre, però em va dir que ja tenia que anar al conservatori i ahí es va acabar perquè el meu pare no podia costejar-me l’anar a València i pagar un conservatori.

Després passà un temps i, quan tenia 17 anys, em vaig apuntar a ser fallera, jo i la meua amiga Mercedes Biviá. Els dijous anàvem a cobrar les quotes que eren 1 pesseta a la setmana i, per la nit, teníem reunió en el casal i s'ho passàvem molt bé. Totes les setmanes feien variatets en el Teatre Principal i una nit posaren els vots per a triar la reina en les entrades, i em varen elegir Reina Fallera. Era l'any 1950. Va ser per a mi una il·lusió molt gran. En una nit d’eixes falles vaig conèixer a l'alcalde de València, que vingué convidat al ball de gala: Don Adolfo Rincón De Arellano, que era faller d'honor; i també vaig conèixer al faller major, el notari del poble: Don José Aragonés Andrade. l, després, una nit de ball de falles vaig conèixer a Vicente Escutia, que als 22 anys va ser el meu marit. Amb ell vaig tindre dos fills: Mª Teresa i Vicent Artur.

Ara tinc els dos fills, 5 nets i 3 rebesnéts, tots són músics i estic molt contenta. Quan em vaig jubilar torní a la música. En aquell temps va ser el meu mestre Pepe Llopis. Després m’apuntí a piano i vaig anar dos anys amb Jesús Antich i s'ha acabat la història. Ja sóc molt major i encara estic ací.